A juguem amb el llenguatge, hem fet la llegenda de Sant Jordi, però l'hem canviat una mica. A veure què us semblen les nostre noves llegendes!
EL CONTE DE LA PRINCESA (Autora: Mireia)
Hi havia una vegada un noi que es deia Jordi, era molt gras i gens forçut i sempre tenia molta gana, fins que va arribar el dia que el poble ja no
tenia menjar per donar-li. Ell, tot enfadat, va pensar que es podia menjar
a la noia més gran que hi havia al poble, que era la princesa dragona. En
Jordi va anar cap al castell a buscar a la princesa. Ell la volia agafar
però com que pesava tant, no podia amb ella. La Santa Jordina va arribar
tranquil·lament on estava en Jordi i la princesa dragona. La Santa
Jordina va anar a buscar a una ovella i li va donar a en Jordi, ell se la
va cruspir sencera i com que estava tan ple, es va estirar al terra i
es va posar a dormir. Santa Jordina, que era molt forçuda, va agafar a en
Jordi i el va portar a un llac i el va tirar.
Santa Jordina i la princesa Dragona van ser molt bones amigues per sempre.
SANT JORDI EL PORUC (Autora: Júlia)
Havia una vgada un príncep que es deia Jordi. Un dia, el rei d'Urgell, va
fer un petit viatge per anar a buscar a Sant Jordi per a què matés el
drac.
Quan el rei va veure en Jordi va dir:- Déu meu!! Segur que ets tu el
Sant Jordi? Sí, sí, sóc jo. A què m'he d'enfrontar ara? Jo sóc molt valent, encara que
pesi 40kg. El rei s'el va emportar d'una revolada cap al poble.Quan va
estar allà, la prinsesa Elisabet va dir:- Pare, jo ja et vaig dir que ja
podria matar el drac jo sola, perquè aquest Jordi no val per matar ni un
cuc.- No et preucupis reina, primer deixem que ho probi aquest inútil,d'acord?.
-D'acord, pare!
Al cap d'una hora, la princesa Elisabet li va dir al seu pare que li feia pena aquell Sant Jordi.
Al final la princesa és la que va matar al drac i va sortir una síndria de la sang del drac.
LA MARIA VALENTA (Autora: Ariana)
Fa molts i molt anys, a Puigverd d'Agramunt, una senyora valenta, que es
deia Maria, era molt i molt valenta, però només tenia 11 anys i no li
agradava gens estudiar. Quan havia d'anar al col·legi, no hi anava, només pensava en
lluitar i sempre li deia a la senyoreta que estava malalta. Fins que un dia va haver de lluitar amb el drac dolent, llavors, preferia anar al cole abans que
lluitar amb un drac. Però resulta que el drac era de 10 centímetres de
llarg, encara així, li feia por. Va venir Sant Jordi i el
va matar, Maria es va quedar amb la boca oberta. Al final, va deixar de
ser lluitadora, va decidir que aniria a comprar-se roba amb les amigues a les seves estones lliures. Conte
contat, ja s'ha acabat.
SANT JORDI EL TRAMPÓS (Autora:Maria Elvira)
Us atreviu a saber la verdadera història de Sant Jordi?
Hi havia una vegada un drac bo, que va segrestar a la princesa perquè un mag anomenat Lari volia casar-se amb ella i després
matar-la. Així que un dia de sol, mentre la princesa estava passejant pel palau, el drac va aparèixer i en un tres i no res se la va endur cap a
una torre abandonada i la va deixar allí. El seu pare, desesperat per
recuperar a la seva única filla, va organitzar un combat per a què un
dels nois del poble l'anés a rescatar.
Per aquells temps, el conegut "Sant Jordi" només era un noi solitari i
avorrit. Tot el dia feia el mateix: llegir còmics a la seva habitació.
Fins que un dia...
EL PORUC DE SANT JORDI (Autor: Denis)
Hi havia una
vegada un noi que es deia Jordi, era mol poruc i tenia por de matar un
drac petit. Llavors la princesa mataria el drac, però no podia, perquè estava tancada al castell. En Jordi va començar a fugir perquè l'estava
perseguint el drac, li tenia molta por. Mentre estava corrents, es va
tancar a una casa i el drac va passar pel costat...
SANTA JORDINA (Autora: Noemí)
Hi havia una vegada, a una vila de les terres de l'Urgell, un drac molt
poruc.
Un nen, que es deia Manel, sempre anava a la seva cova per fer-li bromes
i després explicava la seva gesta als seus amics de l'escola. Es feien
un fart de riure... Però la Jordina, cansada d'escoltar sempre les seves
malifetes, un dia va decidir que aquelles bromes s'acabarien...
Quan en Manel va anar a la cova del drac, va sentir el soroll d'un
cavall: cloc, cloc! I tot d'una va aparèixer un cavaller ben elegant,
que li va dir: Covard! Lluita amb mi!
En Manel es va ficar més blanc que la sal i va marxar cames ajudeu-me!
Aquella nit no va poder dormir, només pensava en aquell cavaller amb
ulls blaus, d'on havia sortit?
Endinsat en els seus pensaments, tot d'una va escoltar música, va obrir
la finestra, venia de la muntanya? El cavaller feia una festa celebrant
la seva victòria?
Es va vestir tot enfurismat, va agafar una lot i va anar cap allà ben
decidit. Quina va ser la sorpresa quan va veure la Jordina rient i
ballant amb el drac, damunt d'una pedra hi havia la vestimenta d'un
cavaller! No podia ser! Aquells ulls blaus...!
Sense adonar-se, Jordina s'havia apropat a ell i una rosa li va donar:
Té, et dono aquesta rosa com a símbol d'amistat! .